Unitat 1. l'activitat econòmica

 Unitat 1: L’ACTIVITAT ECONÒMICA

ÍNDEX

1. Necessitats humanes i béns econòmics

1.1 L’economia

1.2 Els béns econòmics

1.3 La producció de béns al llarg de la història

2. Els factors de producció i els sectors econòmics

2.1 Els factors de producció

2.2 Els sectors econòmics

3. Els agents econòmics i el món laboral

3.1 Els agents econòmics

3.2 El món laboral

3.3 El problema de l’atur

3.4 El sector públic

4. Sistemes econòmics

4.1 L’economia de mercat

4.2 L’economia centralitzada

4.3 El sistema mixt

5. Indicadors econòmics i socials

5.1 Els indicadors econòmics

5.2 Els indicadors socials

1. NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS

1.1 L’ECONOMIA

L’economia és una ciència social que estudia els éssers humans a l’hora de cooperar per satisfer les seves necessitats.

Diners

1.2  ELS BÉNS ECONÒMICS

Les necessitats es poden satisfer en béns lliures o econòmics i es poden comprar o produir.

Béns lliures→ sol, aire… → no tenen una utilitat econòmica

Béns econòmics→ tenen un valor, preu, i són escassos

Per obtenir béns hi ha tres etapes:

• Producció: combina factors per obtenir els béns requerits.

• Distribució: els béns produïts arriben als consumidors.

• Consum: les persones utilitzen els béns per satisfer la seva necessitat.

Etapes per obtenir béns

1.3 LA PRODUCCIÓ DE BÉNS AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Els grups del paleolític vivien de la natura. Al seu dia a dia es dedicaven: a la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits. Ells mateixos fabricaven: eines rudimentàries de pedra, d’os i de fusta. 

Fa 10.000 anys aproximadament va aparèixer l’agricultura i la ramaderia amb l'inici de la revolució neolítica. En aquell moment van aparèixer els artesans que gràcies a ells hi havia més producció d’estris i la fabricació d'eines era més completa. Els éssers humans van millorar amb la producció de productes.

A la gran Bretanya amb la revolució Industrial del s. XVIII va afectar generalment amb una difusió molt ràpida. Al aparèixer moltes màquines i noves fonts d’energia la producció era més ràpida que en temps anteriors. 

Història dels béns

2.ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÒMICS

2.1 ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

• RECURSOS NATURALS: Per produir béns, són necessàries les matèries primeres que ofereix la natura, i n’hi ha de dos tipus: renovables i no renovables.

• EL TREBALL: És fonamental, ja que no es poden produir béns sense el treball humà. La majoria de la població ocupada treballa per a empreses o per al sector públic, però també hi ha treballadors autònoms.

• EL CAPITAL: Factor de producció constituït pels immobles, màquines, eines i diners que necessiten per invertir o fer pagaments, pot ser:

• CAPITAL FÍSIC: elements materials (edificis, maquinària i eines)

• CAPITAL HUMÀ: qualificació, coneixements, formació i experiència dels treballadors.

Factors de producció

2.2 ELS SECTORS ECONÒMICS

La població es divideix en tres sectors:

SECTOR PRIMARI: extracció de béns i recursos del medi ambient. Estava compost per l’agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria. 

SECTOR SECUNDARI: activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matèries. Exemple: indústria, l’artesania, la producció d’energia i la construcció. 

SECTOR TERCIARI: Abraça totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis i aplega les activitats diverses. El que tenen en comú aquestes activitats és que no produeixen béns, sinó serveis per a les persones.

Sectors

3. ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL

3.1 ELS AGENTS ECONÒMICS

Hi ha tres tipus d’activitats econòmiques que consisteixen en la producció, distribució i consum:

• Les famílies: utilitzen els seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.

• L’Estat. El sector públic: aquestes empreses es dediquen a serveis bàsics o a sectors com l’energia i les comunicacions. Es financen mitjançant els impostos que paguen les famílies i empreses privades.

• Les empreses: són agents de producció i distribució de béns i serveis. 

• L’empresa individual: es una sola persona qui rep els possibles beneficis. 

• L’empresa col·lectiva: esta composta per un grup de socis que comparteixen la propietat.

Agents econòmics

3.2 EL MÓN LABORAL

• POBLACIÓ OCUPADA: És la població activa que treballa i exerceix una activitat remunerada.

• POBLACIÓ ATURADA: És la població que està en disposició d’incorporar-se al món del treball i busca feina.

• POBLACIÓ NO ACTIVA: Són tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer-ho, o no pretenen fer-ho en un moment determinat.

El mercat laboral està constituït per l’oferta i la demanda de treball. La demanda prové de les empreses que necessiten mà d’obra per dur a terme les seves activitats. El mercat laboral és força rígid, no crea nous llocs de treball de manera accelerada o il·limitada. 

El món laboral

3.3 EL PROBLEMA DE L’ATUR

L’atur és un dels problemes econòmics que afecta principalment a molts joves sense cap experiència laboral, a dones i gent més gran de 40-45 anys. També tenen dificultat a trobar feina les persones que tenen poca formació acadèmica o professional. 

La taxa d’atur reflecteix el percentatge de gent que no treballa i serveix com  indicador de l’evolució del mercat laboral. 

L'atur a Espanya

3.4 EL SECTOR PÚBLIC

Les funcions del sector públic tenen una gran importància en l’activitat econòmica:

• Estableix la normativa que regula l’activitat pública.

• Presta serveis públics que generen llocs de treball.

• Promou l’activitat econòmica amb la construcció d’infraestructures i equipaments.

• Atorga subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica.

• És consumidor de béns i serveis.

Sector públic

4.SISTEMES ECONÒMICS

4.1 L’ECONOMIA DE MERCAT

L’economia de mercat presenta les següents característiques

• Propietat privada pels mitjans de producció

• L'estat té una intervenció nul·la en els afers econòmics

• Les lleis de l’oferta i la medul·la regulen la producció i preus

• L’objectiu del màxim benefici és l’objectiu bàsic de l'activitat econòmica

Economia de mercat

4.2 L’ECONOMIA CENTRALITZADA

El model socialista va ser un sistema molt estès a partir de la Segona Guerra mundial. A dies d’avui, està en crisi i molts països han fet la transició cap a una economia de mercat. Encara que ho segueixen portant a terme: Cuba, el Vietnam, la Xina i Corea del Nord.

Es caracteritza per: 

• L’estat és propietari

• La propietat privada és molt reduïda i en casos abolida

• L’Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques

Economia centralitzada

4.3 EL SISTEMA MIXT

A la majoria de països capitalistes:

• l’Estat té un important paper econòmic

• Garanteix la propietat privada

• Gestiona empreses públiques 

• Regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.

Sistema mixt

5. INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS

5.1 ELS INDICADORS ECONÒMICS

Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur de l’economia d’un país.

• PRODUCTE INTERIOR BRUT: valor de béns i serveis produïts durant un any en un país.

• PRODUCTE NACIONAL BRUT: valor de béns i serveis produïts per un país a la qual s’ha restat una part generada pels estrangers i ha sumat una part generada pels ciutadans.

• ÍNDEX DE PREUS DEL CONSUM: es valoren els preus d’un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida.

• INFLACIÓ: augment dels preus dels productes.

• DÈFICIT PÚBLIC: excés de la despesa d’un Estat per damunt dels ingressos.

• DEUTE PÚBLIC: conjunt de deutes que l’Estat manté amb els particulars o altres estats.

Futur de l'economia

5.2 ELS INDICADORS SOCIALS

Dades que permeten mesurar aquells aspectes que tenen incidència directa sobre la població i que reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d’un país. Se centren tant en aspectes demogràfics com educatius, sanitaris, mediambientals i socials.

Indicadors socials